Què sabem?

2. Marc teòric

2.1. Marc conceptual

2.1.1. Contextualització de la dependència en la tercera edat

La dependència en la tercera edat fa referència a la situació en la qual una persona, generalment gran, necessita una sèrie d’ajudes per a realitzar activitats de la vida quotidiana per diverses causes, com podrien ser malalties cròniques, discapacitats o l’envelliment en si mateix. Aquesta situació pot involucrar des de la incapacitat per dur a terme tasques com vestir-se, banyar-se, menjar o desplaçar-se, fins a la necessitat d’una supervisió continua o parcial per motius cognitius o psicològics, com podria ser la demència. La dependència en la tercera edat és un fenomen social i sanitari de gran rellevància a nivell mundial, especialment en països desenvolupats, on l’esperança de vida augmenta progressivament (INE - Institut Nacional d’Estadística, s. f.) en els darrers anys a causa de totes les investigacions que es duen a terme en aquest àmbit.

Hi ha diversos factors que influeixen en la dependència de la tercera edat, alguns dels més rellevants, els trobem a continuació:

Envelliment de la població: a mesura que les persones viuen més temps, la proporció de la població d’edat avançada creix. Aquest fet, incrementa la demanda d’atenció a la dependència i augmenta els recursos a destinar a aquesta. L’envelliment no només fa referència a l’augment de l’edat, sinó també als canvis fisiològics i cognitius que l'acompanyen, com la pèrdua de mobilitat, la disminució de la memòria i altres problemes de salut.


Malalties cròniques i discapacitats: moltes persones grans pateixen de condicions cròniques com l’artritis, la hipertensió, la diabetis o trastorns cognitius (Alzheimer o altres tipus de demència). Aquestes afeccions poden augmentar la necessitat d’assistència completa o parcial, ja sigui física, emocional o cognitiva.


Factors socials i econòmics: les condicions socioeconòmiques influeixen en la capacitat d’una persona per mantenir la seva independència a mesura que envelleix. Persones amb baixos ingressos o amb una xarxa de suport limitada, poden ser més vulnerables a l’hora de rebre ajuda o demanar-la. Així mateix, les polítiques públiques, els serveis socials amb els diversos professionals que hi trobem juguen un paper fonamental a l’hora de millorar el benestar d’aquestes persones i acompanyar-los.

Canvis en les dinàmiques familiars: anteriorment moltes famílies assumien la responsabilitat de cuidar els membres grans dependents, tot i que, actualment moltes famílies encara ho segueixin fent, els canvis en les estructures familiars, com podria ser la reducció de la mida de la família o l’augment del mercat laboral poden influencia en la reducció de disponibilitat d’un suport familiar directe.

2.1.2. Necessitats específiques de la tercera edat.

La dependència en el context de la tercera edat, com s’ha mencionat anteriorment, fa referència a la situació en la qual una persona, generalment gran, necessita una sèrie d’ajudes per a realitzar activitats de la vida quotidiana per diverses causes. En aquest apartat parlarem sobre les necessitats específiques de la tercera edat, destacant la dependència com una situació recurrent en aquest grup poblacional, que diversos estudis de la Generalitat, disponibles al Canal Salut, han analitzat.

Les necessitats especifiques de les persones de la tercera edat, inclouen una sèrie de demandes físiques, emocionals i socials, derivades del procés de l’envelliment, que són essencials per garantir una qualitat de vida digna per aquelles persones. Les necessitats han de ser adaptades a cada persona i al que necessita, per tant han de ser flexibles i variables segons el moment de vida que es trobi aquella persona dependent. Algunes de les necessitats més comuns són:

Atenció sanitària i mèdica: les persones sovint pateixen múltiples malalties cròniques o degeneratives que requereixen una atenció mèdica regular, seguiment i medicació adequats per controlar aquestes condicions.


Atenció personal i mobilitat: moltes persones grans tenen dificultats a l’hora de moure’s, caminar o realitzar tasques bàsiques, aquest fet comporta una necessitat d'assistència diària, que pot ser proporcionada per la família, sanitaris, professionals o inclús en molts casos també és sumen els habitatges adaptats, per promoure una autonomia de les persones grans.


Suport emocional i social: aïllament social és una problemàtica comuna en la tercera edat, ja que molts ancians viuen sols o tenen una xarxa social molt limitada, segons el context on es trobi. Les necessitats emocionals inclouen la companyia, la comunicació regular amb la família o amics i el manteniment d’una activitat social que fomenti el benestar psicològic.


Atenció psicològica i cognitiva: les persones grans també experimenten dificultats relacionades amb la salut mental, així doncs, les necessitats d’atenció psicològica, estimulació cognitiva i suports per la memòria són fonamentals.


Dret a la dignitat i el respecte: un altre aspecte molt rellevant és la necessitat de tractar amb dignitat, respecte i integritat a les persones grans, els quals sovint poden ser objecte de discriminació per causa de la seva edat o condició de salut. Així doncs, és essencial que les seves necessitats siguin abordades des d’una perspectiva de drets humans i igualtat.

En conclusió, la dependència i les necessitats específiques de la tercera edat impliquen un conjunt de demandes físiques, emocionals i socials que requereixen atenció integral i personalitzada per garantir a totes aquelles persones que ho necessiten una vida digna, saludable i activa durant els anys els seus anys de vida.

2.1.3. Graus de dependència en la tercera edat

El grau de dependència és una representació de la mesura en què una persona major necessita assistència per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Aquest, és una eina fonamental per a poder avaluar el grau d’autonomia funcional i les necessitats de suport que requereixen les persones grans. Cadascun representa característiques i assistències específiques. Actualment, trobem diferenciats tres graus de dependència, els quals podem trobar redactats en la disposició final setena de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència.

En primer lloc, trobem el Grau I també conegut com a dependència moderada, aquest es refereix a les persones que necessiten almenys una vegada al dia ajuda per a realitzar algunes activitats bàsiques de la vida diària o necessita ajuda intermitent en relació a la seva autonomia personal. A continuació trobem el grau de dependència II, és a dir, la dependència severa, en el qual s’inclouen totes les persones que sense necessitar el suport continu d’un professional, necessiten dues o tres vegades al dia per a la realització d'activitats bàsiques de la vida diària o en relació a la seva autonomia personal.

Finalment, trobem el Grau III de gran dependència el qual es refereix a les persones que han perdut completament la seva autonomia física, que tenen la seva capacitat mental, intel·lectual o sensorial significativament disminuïdes i que, com a conseqüència necessiten el suport continuat d’una persona per a la seva cura.

2.1.4. Tipus de dependència en la tercera edat

Trobem diversos tipus de dependència que els trobem especificats en el departament de drets i inclusió.

Dependència física: quan aquella persona perd el control de les seves funcions corporals i de la seva interacció amb els elements físics de l’entorn. Alguns exemples són l'esclerosi múltiple o les conseqüències produïdes per un traumatisme cerebral.

Dependència psíquica o mental: pèrdua de la capacitat de resoldre els seus problemes i de prendre decisions. Com podria ser la malaltia d’Alzheimer.

Dependència sensorial: aquesta és deguda a alteracions en alguns sentits fonamentalment la vista i l’oïda. Aquesta alteració repercuteix directament en la capacitat de la persona per a desenvolupar-se en la seva vida quotidiana com podrien ser desplaçaments, lectura, fer tasques domèstiques, conduir, treballar…

Dependència mixta: generalment iniciada a partir d’una malaltia que provoca problemes diversos, com dependència física per afectació de la mobilitat associada a problemes sensiorials, problemes de parla, dificultat per a empassar i de comunicació. Com podrien ser la paràlisi cerebral o la malaltia de Parkinson.

2.2. Impactes en les famílies cuidadores

2.2.1. Repercussions emocionals i psicosocials.

Les famílies cuidadores de persones dependents experimenten diversos aspectes emocionals i psicosocials a conseqüència de la responsabilitat de proporcionar cura diària. Això pot afectar diferents aspectes de la seva vida. Alguns dels principals impactes inclouen:

Estrès emocional: cuidar molt sovint a una persona pot causar molta tensió i l’efecte principal és l’esgotament emocional. Les persones cuidadores han de satisfer tant les necessitats físiques com emocionals de la persona que cuiden, i l’estrès de voler-ho aconseguir pot afectar la seva saut mental, provocant ansietat, depressió o sentiments de frustració davant les dificultats. (Anerson et al., 2012).

Aïllament social: molts cuidadors, de vegades, se senten aïllades socialment perquè no tenen gaire temps per mantenir relacions amb altres persones. Les tasques que han de fer redueixen les oportunitats de socialitzar o gaudir de temps lliure. D’aquesta manera, les xarxes de suport social es fan més petites i així empitjora la salut mental i augmenta la sensació de solitud de les persones que cuiden a una persona dependent. (Pinquart i Sörensen, 2003).

Canvis en la qualitat de vida: els cuidadors també perden la qualitat de vida física i emocional. El fet de no tenir temps per cuidar-se ells mateixos ni tenir temps per gestionar la salut de la persona dependent pot provocar problemes com la fatiga crònica, malalties físiques o trastorns emocionals. (Zarit, 2006).

Riscos per a la salut mental i física dels cuidadors: les responsabilitats de la persona que cuida pot causar problemes, i això posa de manifest la importància de programes de suport per alleujar aquestes càrregues. Aquestes dificultats psicosocials mostren la necessitat de serveis i recursos per a les famílies cuidadores, per ajudar a reduir els efectes negatius del seu dia a dia.

Impactes en les relacions familiars: els familiars cuidadors es poden sentir atrapats en certs moments entre les seves responsabilitats familiars i les tasques de cura, fet que pot generar tensions dins de la família. Això pot causar molts conflictes sobre com atendre les necessitats de la persona dependent i sobre qui ha de fer les tasques de cura. Això pot empitjorar les relacions familiars i augmentar l’estrès de tots els membres de la família. (Schulz i Sherwood, 2008).

2.2.2. Necessitats de suport i recursos disponibles a Lleida.

A la ciutat de Lleida podem trobar diversos serveis i recursos per atendre les necessitats de les persones grans en situació de dependència. Els principals suports dels quals disposa la ciutat són els següents:

Servei d’Atenció Domiciliària (SAD): el SAD ajuda les persones dependents a viure a casa seva amb molta més autonomia. Ofereix suport en activitats del dia a dia, com banyar-se, fer el menjar o netejar la casa. A més a més, és un servei gestionat per l’Ajuntament de Lleida, el qual està destinat a totes aquelles persones que han estat valorades pels serveis socials municipals.

Centres de dia i residències: Lleida disposa de centres de dia que proporcionen assistència durant el dia per a persones dependents, oferint-los activitats terapèutiques i de socialització. També hi ha residències per a aquells que necessiten atenció continuada.

Cursos i grups de suport per a cuidadors no professionals: s'ofereixen diverses formacions per als cuidadors familiars per millorar la qualitat de vida de les persones dependents i prevenir que els seus cuidadors s’esgotin. També hi ha alguns grups d’ajuda mútua i suport psicològic per fomentar l’autocura dels cuidadors i proporcionar espais de descans per aquests.

Atenció psicològica i teràpia ocupacional: un grup de terapeutes ocupacionals s’encarreguen d’avaluar i posar en marxa diferents eines que ajuden les persones dependents a aconseguir la seva autonomia i faciliten la tasca de les famílies. A part, també s’ofereix suport psicològic per tractar els efectes emocionals que provoca la situació de la dependència.

Assistència sanitària adaptada: el sistema de salut pública, amb el suport de la Generalitat, té programes especials per a la gent gran, com, ara bé, l’atenció d’infermeria a casa i el seguiment de les malalties cròniques. Per rebre aquesta assistència sanitària, només cal posar-se en contacte amb l’Ajuntament de Lleida o visitar la pàgina Web “benestarsocial.paeria.cat”, on t’informaran sobre què fer i com actuar. Són serveis que estan pensats per atendre les necessitats físiques, socials i emocionals de les persones dependents, assegurant una cura completa i respectuosa.

2.3. Perspectives futures

2.3.1. Importància de polítiques públiques i suports comunitaris.

Les famílies que cuiden persones grans dependents, moltes vegades tenen dificultats econòmiques, emocionals i socials, per això, és fonamental pensar en un futur que prioritzi les polítiques públiques i suports comunitaris que ajudin a cobrir aquestes necessitats.

1. Creació de més recursos comunitaris: és molt important que els centres de dia i els espais de respir estiguin a prop dels barris de Lleida per totes aquelles famílies cuidadores, per evitar que aquests s'hagi de desplaçar molt i fer-los més accessibles. En un futur, s’hauria de fer que els serveis estiguin més repartits per la ciutat i adaptats a les necessitats culturals i lingüístiques de la gent.

2. Suport econòmic a les famílies cuidadores: les polítiques públiques han de revisar i ampliar les ajudes econòmiques relacionades amb la Llei de Dependència per assegurar que cobreixin les despeses de la cura. Això fa que s’augmentin els recursos per a les persones cuidadores i s’ofereixin ajudes.

3. Innovació tecnològica al servei de la dependència: la tecnologia també és molt important en la cura. Per tant, s’hauria de realitzar projectes que ofereixin teleassistència, diversos dispositius que controlin la salut a distància i aplicacions que ajudin les famílies a trobar recursos de manera més fàcil.

4. Planificació urbanística: hi ha d’haver un disseny urbà més inclusiu a la ciutat, amb els barris adaptats a les necessitats de les persones grans dependents i les seves famílies. Això també inclou disposar de transport públic accessible, zones verdes properes i equipaments comunitaris.

5. Sensibilització i educació comunitària: de cara al futur, seria necessari crear campanyes locals de sensibilització sobre la dependència, amb l’objectiu de reduir l'estigma i promoure una cultura amb molt respecte i suport cap a les famílies cuidadores. A més a més, seria necessari treballar en programes formatius per preparar millor els cuidadors.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Ajuntament de Lleida. (n.d.). Benestar Social. https://benestarsocial.paeria.cat/

Ajuntament de Lleida. (n.d.). La teleassistència municipal esdevé servei universal gratuït a Lleida a partir de l'1 de gener. Recuperat de [https://benestarsocial.paeria.cat/serveisespecialitzats/inclusio/noticies/la-teleassistencia-municipal-esdeve-servei-universal-gratuit-a-lleida-a-partir-de-l20191-de-gener](https://benestarsocial.paeria.cat/serveisespecialitzats/inclusio/noticies/la-teleassistencia-municipal-esdeve-servei-universal-gratuit-a-lleida-a-partir-de-l20191-de-gener)

Anderson, R. A., et al. (2012). "Burnout in caregivers of elderly with Alzheimer's disease." Journal of Aging & Social Policy. https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC6907708/

BOE-A-2011-3174 Real Decreto 174/2011, de 11 de febrero, por el que se aprueba el baremo de valoración de la situación de dependencia establecido por la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia. (s. f.). https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2011-3174

Diputació de Lleida. (n.d.). Página principal. Recuperado de [https://www.diputaciolleida.cat/](https://www.diputaciolleida.cat/)

Fundación Caser. (n.d.). Página principal. Recuperado de [https://www.fundacioncaser.org/](https://www.fundacioncaser.org/)

INE - Instituto Nacional de Estadística. (s. f.). Productos y Servicios / Publicaciones / Publicaciones de descarga gratuita. https://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259926380048&p=1254735110672&pagename=ProductosYServicios/PYSLayout

Persones amb dependència. (s. f.). Departament de Drets Socials I Inclusió. https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_dependencia/

Persones grans. (s. f.). Canal Salut. https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/etapes-de-la-vida/gent-gran/

Pinquart, M., & Sörensen, S. (2003). "Differences between caregivers and non-caregivers in psychological well-being and physical health: A meta-analysis." Psychology and Aging. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/12825775/

Què és i com es reconeix la situació de dependència. (s. f.). Departament de Drets Socials I Inclusió. https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_dependencia/que_es_i_com_es_reconeix_la_situacio_de_dependencia/

Residencia de Ancianos Amavir. (2024, 18 octubre). Causas de dependencia en personas mayores | Amavir. Amavir. https://www.amavir.es/cuidar-al-mayor/cuando-es-dependiente-una-persona-mayor-principales-cuidados/

Schulz, R., & Sherwood, P. R. (2008). "Physical and mental health effects of family caregiving." American Journal of Nursing. https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC2791523/

Zarit, S. H. (2006). "Caregiving in dementia: An overview of research." The Clinical Gerontologist. https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC3181916/